diumenge, 19 de març del 2017

En record del pare...



L'exposició que hem fet d'objectes significants ha estat dedicada a la mare i també al pare.
En Josep, el pare, va ser fotògraf aficionat, autodidacta i constructor dels seus propis enginys (l'ampliadora, el porta papers...es fabricava els líquids per a revelar i positivar...). 
El seu laboratori, muntat dins d'un espaiós armari de paret era a la meva habitació, o sigui que des de ben petit recordo l'olor de l'àcid acètic, els pots d'hidroquinona (sempre m'ha quedat aquest nom!) i l'olor química del paper acabat de positivar.
Les tardes en l'habitació que es transformava amb la llum vermella i on el temps s'aturava, mirant la màgia que feia aparèixer les imatges, que miraculosament de ser projectades en negatiu, anaven apareixent primer com siluetes buides i després amb tot detall! 
El mag era el meu pare!
Malauradament la vida va estroncar sobtadament i imprevisible aquests moments de màgia.
Em va quedar la seva passió, els seus ensenyaments i la seva càmera.
Per això, quan vaig anar madurant el projecte Objectes Significants vaig voler fer la prova en mi mateix, poc amant que sóc de les selfies! I després de remoure molts objectes que m'acompanyen va sorgir, sense dubte la càmera del pare.
En l' autoretrat, no em reconec (diuen que això ja passa), però sí que reconec la mirada trista i una mica enfadada, com si la càmera em transportés de cop, de forma inconscient i sobtada a aquells moments, darrers moments de la seva vida que malauradament ningú va poder impedir que s'acabés.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.