dimecres, 7 de març de 2018

El didal de l'Elena


L'Elena és una persona activa i enèrgica. Porta un didal que l'acompanya des de fa 60 anys. 
Recorda que la seva mare la va "posar" en un taller de corte y confección i es va treure la titulació.
Per a ella, no és tant una professió com un hobby, doncs cosir la relaxa molt.
Valora la roba que feia més per la satisfacció que li donava fer-la que no pel valor que tenia.
El didal sempre l'acompanya allà on vagi.
I sobretot "les bones modistes han de tenir un didal sense cul"









dimecres, 13 de desembre de 2017

La història de l'Ernesto i la Pilar

L'Ernesto, vestit de soldat i amb una maleta, anava al tren per anar cap a casa.
Un home va dir "Pilarin aquí hay sitio", pero no hi havia lloc.
En passar pel costat de l'Ernesto aquest li va dir "Adiós Pilarín", i ella va passar i no va dir res i es va acomiadar de l'home, que era el seu germà.
L'Ernesto va tornar a dir "Adiós Pilarín" i llavors ella li contestà adiós!
Des del moment que la va veure, a l'Ernesto li va agradar la Pilarín...així que la va cridar, li va cedir el seu lloc i ell va seure sobre la maleta, al passadís.
I varen estar parlant...
L'Ernesto li va demanar l'adreça...però la Pilar el va enganyar i li va donar malament.
L'Ernesto li va escriure la carta, amb l'adreça equivocada, però un carter molt responsable, va ser capaç de localitzar l'adreça correcta i portar la carta a la Pilar.
Va trigar 3 mesos a contestar la carta, l'Ernesto quasi que no se'n recordava d'ella!
Des de llavors, es varen escriure durant 5 anys, 3 cartes cada setmana, això si, primer les llegia la mare de la Pilar!

Permeteu-nos agrair a la Pilar (allà on siguis!) i l'Ernesto haver compartit aquests moments que ens explicaven la història d'aquest amor que ha seguit fins als darrers moments.





diumenge, 3 de desembre de 2017

La Pilar i el record de la mare


Coneixia a la Pilar des de fa 10 anys, sempre amb l'Ernesto, el seu marit, amb qui varen protagonitzar una bella història que aviat explicaré. Fa dos anys, es van oferir a participar en el projecte.

La Pilar va portar la fotografia de la seva mare, per la que tenia un gran reconeixement. Em va sobtar la semblança entre elles. 

Ens deia :

“Siempre puedo llevarla conmigo.
Aquí tenía 24 años, ya había tenido un hijo; 
hicimos una para cada hermano.
Muy principal para todos, nos tapaba todas 
las faltas, siempre estaba al tanto…
Murió en 1979, ahora tendria 130 y 
tantos años”.

Fa pocs dies ens va deixar...vagi aquest petit record per ella...

La Pilar i l'Ernesto i la seva història d'amor
(propera entrada al blog)

dimecres, 1 de novembre de 2017

L'Elena, un petit homenatge


Vaig conèixer l'Elena Mateu fa anys, fent de traductora del llenguatge dels signes acompanyant a pacients a la consulta mèdica.
Les circumstàncies varen fer que sintonitzéssim ràpidament. Crec que mai havia conegut una dona tan tenaç, discreta, aparentment fràgil i forta com ella.
La immensa tasca en el reconeixement i suport als sords ha estat àmpliament reconeguda. El que probablement es desconeix que a més de la tasca social, era un punt de referència per a moltes persones, a qui donava suport molt més enllà del que era raonable...

Vaig fer l'exposició d'Objectes Significants a Allegra i vaig rebre una nota de felicitació d'ella que em va sorprendre i em va estranyar. Feia temps que no la veia. En parlar amb ella em va comunicar l'estat avançat de la seva malatia.  
Li vaig proposar que m'agradaria que participés en el projecte i no ho va dubtar ni un segon.

Quan vàrem anar a casa seva, pressuposava que l'objecte seria algun dels molts reconeixements que havia rebut. La meva sorpresa va ser quan ens va mostrar una vella casette!
L'Elena ens explicà, com es pot sentir en el vídeo que vàrem gravar,  com trobava refugi en la soledat de la seva casa en la música, escollida en funció del seu estat d'ànim.
Recordarem sempre aquell dia.
L'Elena ens va deixar fa dos anys.
Crec que som molts els que l'enyorem!




diumenge, 29 d’octubre de 2017

La Neus


La Neus, és la mostra més evident de vitalitat i de com l'esperit pot més que les limitacions que ens imposen el cos que duem a sobre.
Amb crosses o amb la cadira la Neus esta activa i te mobilitat que li permet la llibertat que desitja.  


dimecres, 7 de juny de 2017

Per a tots els que van patir a "la Model"


Quan fa 22 anys va morir la mare de l'Assumpció i la Ramona, varen troba unes cartes que el seu pare havia escrit a la seva esposa i fills  des de la presó de la Model en la postguerra els anys 1940-41.
El Miquel Benet, havia estat empresonat pels franquistes per ser "roig" i haver fundat cooperatives.

Aquesta sessió fotogràfica, és una de les que més ens ha marcat i que mai oblidarem.
Sentir el testimoni escrit, llegit per les dues germanes, d'un home injustament pres, sotmès a les màximes privacions i humiliacions en una presó tristament famosa perquè estava sobresaturada (es parla de 14-20 mil presos), en condicions higièniques lamentables (el Miquel va emmalaltir per tota la vida allà a la presó), sentir com en aquestes condicions animava a la família, desprenia un gran amor per ells, els donava consells per a ser millors...

Dormien l terra, amuntegats, amb humitat i fred...a la nit venien a buscar a alguns presos, que mai més tornaven...expliquen les seves filles.

En Miquel va poder sortir de la presó, gràcies a la pressió del gremi de flequers de Sabadell.
Va ser sempre una persona estimada i respectada fins a la seva mort per les seqüeles de la malaltia agafada a la presó.

El nostre record a tots els que han patit injustament aquest tancament i la mort en un lloc que de model no n'ha tingut mai res.

dilluns, 5 de juny de 2017

La Lola explica la història que hi ha darrera les lleteres


La Lola va voler acompanyar-nos a la inauguració de l'exposició a Polinyà doncs vivia a Santiga, prop de Polinyà i tenia l'esperança de trobar algun coneugut, com així va ser.
Una vegada ferta la inauguració, ella mateixa va explicar la història que hi havia darrera les mesures de llet...
Si no la coneixeu podeu accedir a l'entrada la història del Rectoret i la continuació "un cúmul de casualitats"