dimecres, 1 de novembre de 2017

L'Elena, un petit homenatge


Vaig conèixer l'Elena Mateu fa anys, fent de traductora del llenguatge dels signes acompanyant a pacients a la consulta mèdica.
Les circumstàncies varen fer que sintonitzéssim ràpidament. Crec que mai havia conegut una dona tan tenaç, discreta, aparentment fràgil i forta com ella.
La immensa tasca en el reconeixement i suport als sords ha estat àmpliament reconeguda. El que probablement es desconeix que a més de la tasca social, era un punt de referència per a moltes persones, a qui donava suport molt més enllà del que era raonable...

Vaig fer l'exposició d'Objectes Significants a Allegra i vaig rebre una nota de felicitació d'ella que em va sorprendre i em va estranyar. Feia temps que no la veia. En parlar amb ella em va comunicar l'estat avançat de la seva malatia.  
Li vaig proposar que m'agradaria que participés en el projecte i no ho va dubtar ni un segon.

Quan vàrem anar a casa seva, pressuposava que l'objecte seria algun dels molts reconeixements que havia rebut. La meva sorpresa va ser quan ens va mostrar una vella casette!
L'Elena ens explicà, com es pot sentir en el vídeo que vàrem gravar,  com trobava refugi en la soledat de la seva casa en la música, escollida en funció del seu estat d'ànim.
Recordarem sempre aquell dia.
L'Elena ens va deixar fa dos anys.
Crec que som molts els que l'enyorem!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.